A continuació, em realitzat un anàlisi sobre les diferents paraules d’altres dialectes catalans que apareixen en el llibre de Bearn. Al final del comentari trobareu una petita explicació de com funciona la primera persona del present d’indicatiu en el dialecte balear:
AITOR:
Al.lot: noi, nen, xiquet
Apòcrif: que no és autèntic, falsificat, atribuït indegudament
Contorbat: que està torbat, inquiet, intranquil, alterat.
Contumàcia: Qualitat de contumac. Porfidós i obstinat.
Devora: a prop, al costat.
Dissonar: Faltar a la consonància i l’harmonia. Discrepar, mancar de conformitat.
PAULA:
Doblers: Diners
Enfony: Habitació o vivenda petita i bruta.
Esburbat: Que està atabalat.
Infaust:Constitueix, acompanya o anúncia una desgràcia.
Lenitiu: Que estova o suavitza.
Morigerat: Resultat de controlar els excessos.
PERE:
Es: en baleàric és la forma masculina de l’article definit (es meus amics)
Binocle: Aparell òptic format per un parell d’ulleres, una per a cada ull.
Tot i que la carta que don Joan escriu a Miquel Gelabert està redactada en un català estàndard ben correcte, es poden observar, en els diàlegs, certs trets dialectals de les Illes que caracteritzen la obra i els personatges.
Algunes de les diferències que podem trobar, respecte al català estàndard, són les terminacions verbals, com per exemple els verbs en primera persona de present d’indicatiu que usen desinència 0 (“estim”, “confi”, “ignor”…) o bé la primera i segona persona del plural que acaben en –am i –au (“anau”, “jugaram”…); una de les altres coses que hi predominen són els pronoms en forma plena: me, te, se, mos, vos i se.
Respecte als diàlegs, a més, es pot observar un ús continuat de l’article salat, característic del català salat (tret dialectal que comprenia una estreta franja del litoral gironí)…
Divendres dia 15 d’abril, l’Ajuntament de Lloret de Mar va premiar amb un accèssit el projecte pedagògic Literatura en xarxa, en la modalitat de Blogs sobre literatura. La tasca que fem alumnes i professors als centres educatius no sempre té l’oportunitat de ser reconeguda per institucions públiques que, finalment, representen la societat en el seu conjunt. Els professors responsables del projecte felicitem els nostres alumnes perquè en primera i en darrera instància són ells els protagonistes i els responsables que els projectes com aquests siguin reeixits.
El premi, doncs, és una oportunitat per fer veure a la societat que la literatura s’aprèn sempre millor si esdevé matèria personal: els blogs són l’eina per fer més personal la comprensió dels textos i per poder treballar en xarxa allò que, d’una altra manera, quedaria en l’àmbit del que és privat. Entendre la literatura, viure-la, si pot ser.
Enhorabona a tots els qui us sentiu protagonistes d’aquest projecte i gràcies a l’Ajuntament de Lloret de Mar per fer visible el que, molt sovint, és considerat com a secundari.
Llegir Bearn implica obrir les mires lingüístiques, tant les del mateix català (diversitat de registres i riquesa dialectal, sobretot en el català viu i espontani dels personatges que parlen entre ells) com les d’altres llengües: llatí, francès, alemany, italià…
Ens agradaria molt que pesquéssiu aquests peixets lingüístics en la vostra lectura. Escolliu mostres d’interès de les variacions de llengua que hi detecteu i feu-ne un comentari: sobre el contingut que expressen, sobre el lèxic o la morfologia, sobre la traducció que proposeu, sobre la procedència i la relació cultural que mostren: cites literàries, refranys o saviesa popular, màximes… I aprofiteu per fer un comentari sobre aquest aspecte (la riquesa lingüística del Bearn) que ens permeti observar com integreu la lectura amb aquells temes que heu treballat als blocs fills; o bé, quins avantatges o desavantatges que presenta per al lector aquesta polifonia de llengües i varietats.
Bé, estimats alumnes, avui fa 10 dies que us vam plantejar l’activitat de fer una recerca breu sobre determinats aspectes teòrics que necessitaríeu en la vostra lectura i anàlisi de Bearn. A hores d’ara, hem pogut llegir força entrades als vostres blogs, fillets de déu, que ens demostren que la proposta ha estat ben entomada. És ben cert, que en falten, i també ho és que encara hi ha alguns assumptes dels que us platejàvem que no han estat abordats.
No us refieu. Cal que els vostres treballs estiguin penjats als blogs perquè mereixin una avaluació nostra. Així que, ja ho sabeu: a treballar.
D’altra banda, us hem penjat el qüestionari de comprensió de la novel·la de Villalonga al DRIVE, així que ha començat el termini perquè llegiu, analitzeu, interpreteu i, tot seguit, responeu les preguntes. Mireu el calendari amb les dates de lliurament.
Gràcies i, per descomptat, us desitgem una bona lectura i uns millors dies de descans (sense exagerar!!)
Una setmana abans de començar la lectura de Bearn o la sala de les nines, us proposem un petit entreteniment que, de ben segur, us ajudarà a entendre millor la lectura de la novel·la, perquè Bearn no solament és una lectura sinó un món, un univers complet que té les seves claus per ser obert.
Les claus que us proposem són les següents:
El mite de Faust (no us oblideu de Margarida i de Mefistòfil!)
La dama de les camèlies, d’Alexandre Dumas
El maniqueisme
Les temptacions de Sant Antoni
Don Joan i el donjoanisme
Il Gattopardo, de Giuseppe di Lampedusa
La Il·lustració i el racionalisme
Com veieu, us plantegem uns temes molt oberts. Es tracta de buscar informació, d’entendre bé el que significa, de buscar ramificacions en la literatura i en l’art en general i, amb tot això, construir una entrada del vostre blog per persona. Podeu escollir lliurement entre aquestes set propostes. Si l’equip està format per 5 persones, haureu de tractar-hi 5 temes. Per si no us ha quedat prou clar, no teniu límits d’extensió, vosaltres decidiu els marges que hi ha entre poc i massa, però no oblideu que el blog us permet ampliar informació externa mitjançant els enllaços i les referències.
Aquesta tasca l’haureu de penjar al vostre blog, a molt tardar, el dia 17 de març. Aquell mateix dia, penjarem el qüestionari de lectura. Tindreu de temps per respondre’l fins al 17 d’abril, dia en què haureu de penjar les vostres respostes al drive. Recordeu, dintre d’una carpeta del vostre grup que haureu d’obrir a la carpeta de Bearn que ja està compartida amb vosaltres. Les solucions us les penjarem el 18 d’abril. El dia 22 d’abril haureu de publicar el vostre post amb el qüestionari corregit i comentari autoavaluatiu del que hagi passat.
En aquests dies en què tots estem a punt o ja hem començat la lectura de Bearn, però encara no hi som posats a les tasques d’analitzar-lo, deixeu-nos que us presenti algunes altres activitats que duem a terme a l’INS Ramon Turró i Darder al voltant dels textos literaris. En aquesta ocasió es tracta de realitzar un document audiovisual de caràcter expositiu en què, amb més o menys dramatització, s’analitzi un dels poemes que formen part de l’Antologia de la poesia catalana i que faci entenedor, no només, el poema quant als trets contextuals, temàtics i formal, sinó també la interpretació subjectiva dels alumnes que l’han llegit.
Josep Vicent Foix
Miquel Martí i Pol
Ens sembla una bona pràctica que, a més de treballar plegats en un projecte comú, ens mostrem quines coses més fem als nostres centres respectius. Comencem-hi, doncs!
Us compartim dues mostres, dos exemples reeixits, al nostre parer, d’aquesta feina. Es tracta dels vostres companys Guillem Castillo, Roger Monreal, Neus Santarén i Pol Serra
Ha arribat l’hora de canviar de tornes. S’obre el tercer trimestre i ens plau saber que ens enfrontarem a aquest Gattopardo nostrat que és el personatge de l’obra que ens pertoca estudiar i gaudir: Bearn o la sala de les nines.
Us hem ampliat les referències d’ampliació a la pestanya corresponent del blog, però, sobretot, sobretot, obrim el temps de la lectura, el temps de deixar que aquesta nissaga familiar que protagonitza un decadentisme de classe social i de societat ens ompli les pupil·les i els esperits.
En tornar de Setmana Santa, us lliurarem el Qüestionari de comprensió lectora perquè ens mostreu el vostre grau de comprensibilitat. Però, mentre, ja podeu piular amb el hastag #bearnenxarxa i anar comunicant les vostres impressions, els vostres consells, les sensacions i les emocions que us provoca l’anar i tornar dels personatges que Villalonga va parir… no feu spoilers, si us plau!! Però busqueu que la vostra experiència arribi a aquesta comunitat en xarxa per tal que us puguem dir com n’estem d’acord amb el que dieu o com el nostre punt de vista és de diferent al vostre.
Us heu assabentat que els vostres companys i companyes ja estan fent de crítics i analistes literaris en un format audiovisual? No us ho podeu perdre. Escolteu-los i comenteu en els seus blogs el que us sembla la seva feina. La xarxa és viva si és de tots.
Aviat podrem veure i reviure (els que hi van ser) la interpretació de la visita als escenaris de El Cafè de la Granota per veu dels vostres companys. Hi podeu fer les aportacions que considereu oportunes i us animem molt a fer-ne, per descomptat!
L’Aniol Ballús i l’Eloi Carbonell hem decidit fer una petit videoblog explicant les nostres sensacions i punts de vista del Cafè de la Granota. Hem fet una petita crítica dels contes que ens han agradat més i el perquè i també dels que ens han agradat menys. Aquí teniu la nostra petita crítica!
Un dels objectius del projecte Literatura en xarxa és, per descomptat, aconseguir que els lectors experimentin tan vivencialment com puguin la seva lectura. Anar de la lectura a la realitat és un camí que no sempre es pot recórrer, però en el cas de Moncada i de la seva Mequinensa-Macondo particular, un univers que en els cafès es fa carn, esdevé gairebé imprescindible. La visita al poble vell (amb una “e” ben oberta com fan els mequinensins) ens fa copsar l’abast de la tragèdia i, alhora, ens fa entendre com és d’essencial la literatura per acabar de donar sentit a la realitat. Just a l’inrevés, sí. Esperàvem entendre millor el sentit dels contes en veure els espais i ser testimonis dels paisatges i, vés per on, hem entés millor els espais i el sentit de salvar els llocs a través de la lectura de les narracions de Moncada.
Perquè cadascú llegeix com pot i entén el que pot, i és evident que passejar pels carrers de la Mequinensa assolada, ens proporciona una mirada nova. On molts poden veure lloses i totxanes trencades, pasisatges buits de veu i ànima, els contes de Moncada ens els omplen de vida, de crits, de renencs, de persones.
L’Antonio, el guia que ens va fer la visita, i que podeu veure al vídeo, també ens va proporcionar la dosi d’experiència necessària per entendre com va ser de tràgic el que van viure els habitants d’aquesta població del Baix Cinca.
Però, com a professors, ens fa especial goig ser testimonis de com els nostres alumnes interactuen amb el passat i amb el present… Seguiu aquest enllaç i recorreu el camí amb nosaltres.
El viatge a les terres de l’Ebre: Mequinensa (Baix Cinca) i Corbera d’Ebre (Terra Alta) ha estat motiu de reflexió, de coneixement i també de grans moments d’oci. La veritat és que hem pogut aprendre in situ les realitats que motivaven les obsessions temàtiques i espacials que Moncada convertia en literatura. La desfeta i la derrota, com a punts de partida d’altes aspiracions literàries i socials. Mequinensa (el poble vell) i el seu paisatge, ple d’aigua i carbó, ens parla de temps de lluita i de negociació, de temps de manca de llibertats per al poble, de consciència col·lectiva, de fidelitat a la llengua i a la cultura pròpies, d’arrelament i d’orgull. Corbera ens fa d’escaparate dels desastres de la guerra i de la necessitat de justícia que, avui encara, molta gent no ha trobat. Bells moments i frapants, com el que vam viure al Memorial de les Campusines, on, espontàniament, es va proposar de fer un minut de silenci en homenatge a tanta sang vessada i a tanta joventut malmesa ara fa gairebé 78 anys, a la batalla de l’Ebre.
Aprendre vivint el que s’aprèn. És la manera.
Us deixem aquí una mostra amb imatges del que vam voler capturar. I us convidem a conèixer aquestes terres. En bona mesura i per molts motius imprescindibles. Us hi espera Moncada i la memòria col·lectiva.
Bé, amics i amigues, això arriba a la seva fi. Caldrà fer-ne una avaluació sincera i compartida. Teniu un qüestionari (CLIQUEU AL MOT QÜESTIONARI!!) que caldrà que responeu, el qual us pot servir per pautar una darrera entrada de caire argumentatiu al vostre blog.
Piular és una activitat bàsica a la xarxa!!
Però, el que ens interessa més és tancar aquest primer trimestre amb una activitat final que sigui l’inici de l’altre (i darrer!!) període lectiu. A veure…Teniu tot@s perfil a twitter? No?!! Doncs ja esteu fent-vos-en un!! Entre avui i dilluns vinent (22 de febrer), cadascú de vosaltres haurà de fer un mínim de dues piulades (i un màxim de les que convingui…) partint d’aquesta idea… “Si jo fos escriptor@ de ficció… seria més contista o novel·lista?” Reflexionem a partir d’aquí i obrim el debat a com llegim i què llegim; per què hi pot haver un motiu de debat entre conte i novel·la (si n’hi pot haver); exposem una tesi sobre un dels contes llegits; manifestem el nostre suport a un projecte dels que hem vist als blogs dels companys; enllacem amb blogs literaris i recomanem fragments o lectures… Feu vostre el debat, però… imprescindibles dues coses:
En cada piulada empreu el hastag #cafeenxarxa
La darrera piulada que feu ha de fer referència al proper llibre Bearn o la sala de les nines, piulada en què fareu servir per primer cop el nou hastag del tercer trimestre: #bearnenxarxa
Dijous 18 la gent del Ramon Turró marxem a Mequinensa (quin greu que no hi hàgim pogut anar plegats, per cert!!). Doncs bé, el twitter ens unirà. Volem veure el viatge a la xarxa, al twitter i als vostres blogs. Feu servir el blog com a diari de grup, que es vegi que us esteu explicant l’experiència, però mentre no hi teniu accés, piuleu amb el hastag #mequinensaenxarxa. Vosaltres, turronaires, no perdeu l’ocasió de piular i de compartir fotografies a la xarxa (JA PODEU OBRIR PERFIL A Instragram, per exemple, si no el teniu ja!!); d’explicar breument el que sentiu i el que veieu, la informació que rebeu o la que necessiteu transmetre. De tot aquest viatge, i sobretot de les activitats de dijous a la tarda, n’haureu de prendre nota i haureu de documentar gràficament (vídeos i fotografies) el vostre recorregut mequinensà perquè la vostra tasca serà elaborar un minireportatge de les activitats de Mequinensa vinculades a El cafè de la granota i/o a Jesús Moncada. Haureu de fer servir el vostre mòbil (o qualsevol mitjà de gravació de so i imatge) per gravar-vos a vosaltres mateix@s fent de reporters. El resultat final, editat i convertit en vídeo, anirà a parar al vostre blog en forma d’entrada: hi escriureu un text expositiu de l’activitat i hi inserireu el vídeo.
No cal ni dir que qualsevol altre aspecte que creieu rellevant i que us faci sentir que mereix una entrada de blog, serà molt ben rebut.
En definitiva, es tracta d’assolir una de les fites d’aquest projecte que anomenem LITERATURA EN XARA: viure la literatura, traslladar al ficció a la realitat i que la realitat ens permeti ampliar mires i guanyar horitzons en la comprensió dels textos literaris. O no seria genial poder visitar Mallorca el tercer trimestre? Oi? 😉
Mentre això passi, vosaltres, vescomtatinaires, interactueu amb el twitter amb els vostres companys, no cal que siguin només els del vostre grup: apreneu a seguir els perfils de tothom. I piuleu també amb el mateix hastag que ells #mequinensaenxarxa. I aneu preparant el vostre Videoblog literari!!
Amb tot plegat, farem una bona feina i us podrem oferir un bon seguiment al bloc mare… Aprofitem la lectura que ja tenim feta i ara vivim-la una miqueta tos plegats…
Els companys de Llampec han aportat una lectura ben profitosa d’un dels eixos temàtics que recorre el Cafè: la mort
Han unit esforços i han resumit quatre contes que abunden en la mort perquè, en una societat de postguerra, parlar de la mort era menys transcendent que avui, la mort era quotidiana i propera, la mort tenia cognoms i feia olor a pa acabat de fer, la mort havia viatjat Ebre avall asseguda al costat del llaüter i ell, tranquil, li mantenia la conversa. Us proposem que us passegeu pels quatre resums que demostren unes quantes coses, però us en destaquem dues: es pot treballar en equip i coordinar esforços, i es pot implementar l’acte d’escriure fent-lo nostre, és a dir, convertint la lectura en un acte de recreació, si no de creació.
Jesús Moncada i Estruga (1941 – 2005) va ser un escriptor català nascut a Mequinensa. Va estudiar magisteri a Saragossa entre els anys 1953 i 1958 i va exercir ensenyament al seu poble natal durant alguns anys. És considerat un dels autors en català més importants de la seva època, també és dels autors de literatura catalana més traduïts.
Moncada es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra (1971, premi Joan Santamaria), l’estil del qual es va veure influenciat per Pere Calders, escriptor admirat per Moncada que l’encoratjava a dedicar més temps a la literatura.
Les seves obres més importants són: El cafè de la granota (1985), Camí de sirga (1988, premi Joan Crexells i premi de la Crítica Serra d’Or), La galeria de les estàtues (1991), Estremida memòria (1997, premi Joan Crexells i premi Crítica Serra d’Or), Calaveres…
Això ja ha començat. Teniu comentaris fets. Veureu els vostres posts, fillets i filletes, al bloc de les mares. No hi som tots, però… Hi ha força germanets vostres extraviats que no han aparegut després de tants dies. Potser caldrà que els enviem el llaüt perquè travessin a aquesta riba!!
En aquesta entrada adjuntem el qüestionari d’ “El cafè de la granota” amb les nostres respostes i les seves pertinents correccions que hem fet com a activitat proposada per l’institut i que ens ha facilitat la comprensió de la lectura i ens ha ajudat a l’hora de preparar l’examen del llibre.
En general no ho hem fet tan malament! Bona part de les preguntes les hem contestat correctament, tot i que en algunes els hi ha faltat més concreció. Ara bé, també hem hagut de corregir algunes respostes però això ens ha servit per veure on i perquè ens havíem equivocat de tal manera que hem pogut entendre millor tots i cadascun dels contes que formen part d’aquest llibre.
En el següent link trobareu les preguntes amb les seves respostes:
Voleu saber la resposta que podria haver escrit el director del centre penitenciari a en Jeroni? La Judith26, del grup La Xapa, l’ha ideada per a vosaltres. Enhorabona!
En Jeroni és un home que escriu una carta al director de la presó de Lleida amb la finalitat que ensenyin a la Plaga de la Ribera, a ser un bon delinqüent, ja que sempre que intenta fer alguna cosa dolenta, acaba fent-la honradament.
Al llegir aquest conte, em va fer pensar quina seria la resposta del director, i seguint una mica l’estil de l’autor he inventat i escrit la resposta que donaria el director a en Jeroni respecte la petició d’ensenyar a La Plaga de la Ribera a ser delinqüent.
Resposta alternativa per part del director de la presó:
Estimat Jeroni,
Primer que res volia agrair-li que confií en el nostre centre penitenciari, la presó municipal de Lleida, per la petició que demana. No és el primer cas que trobem de persones que volen ser delinqüents. Avui dia, és una…
El següent resum pertany al conte “Un barril de sabó moll” del llibre “El Cafè de la Granota” de Jesús Moncada:
El patró del llaüt Llampec obliga a en Florenci a portar un barril de sabó moll fins a dalt d’un carreró molt costerut. Poc després de que comenci a ploure, el barril cau, es trenca i el sabó es barreja amb la pluja, creant una escuma que és arrossegada fins l’Ebre.
El mite de Sísif
Al final del conte, el vell Cristòfol ens diu que a partir d’aquest moment es va conèixer a en Florenci com a Sísif de la Ribera, nom que li posa en Teodor, l’apotecari, basant-se en aquest mite. Però…quina és la història sencera de Sísif? Quin motiu tenien els déus per a castigar-lo d’aquesta manera?
Doncs bé, Sísif, el protagonista d’aquest mite grec, és fill d’Èol i d’Enàrete i és el fundador i el rei…
Resum del conte SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES:
Miquel Garrigues escriu una carta a la Mort. Ell havia treballat com a barquer fins que es va construir un pont de riba a riba, que va fer que perdés la seva feina. El seu desig és tornar a fer de barquer un cop mori transportant les ànimes com feia Caront al mite.
Curiositats:
Moltes cultures han cregut en la mort com a persona. Des del segle XV podem trobar la mort representada com a una figura esquelètica amb capa i caputxa. En molts casos la Mort és qui acaba amb la vida de la víctima, fet que dóna origen a històries on se la pot enganyar i el personatge sobreviu gràcies al seu ingeni. Aquest és el cas de Sísif, esmentat també al conte “Un barril de sabó moll”.
Per a nosaltres i moltes altres nacionalitats (sobre…
nascut a 
El mite de Sísif 
s escriu una carta a la Mort. Ell havia treballat com a barquer fins que es va construir un pont de riba a riba, que va fer que perdés la seva feina. El seu desig és tornar a fer de barquer un cop mori transportant les ànimes com feia Caront al mite.
Curiositats:
LITERATURA EN XARXA 