El viatge a les terres de l’Ebre: Mequinensa (Baix Cinca) i Corbera d’Ebre (Terra Alta) ha estat motiu de reflexió, de coneixement i també de grans moments d’oci. La veritat és que hem pogut aprendre in situ les realitats que motivaven les obsessions temàtiques i espacials que Moncada convertia en literatura. La desfeta i la derrota, com a punts de partida d’altes aspiracions literàries i socials. Mequinensa (el poble vell) i el seu paisatge, ple d’aigua i carbó, ens parla de temps de lluita i de negociació, de temps de manca de llibertats per al poble, de consciència col·lectiva, de fidelitat a la llengua i a la cultura pròpies, d’arrelament i d’orgull. Corbera ens fa d’escaparate dels desastres de la guerra i de la necessitat de justícia que, avui encara, molta gent no ha trobat. Bells moments i frapants, com el que vam viure al Memorial de les Campusines, on, espontàniament, es va proposar de fer un minut de silenci en homenatge a tanta sang vessada i a tanta joventut malmesa ara fa gairebé 78 anys, a la batalla de l’Ebre.
Aprendre vivint el que s’aprèn. És la manera.
Us deixem aquí una mostra amb imatges del que vam voler capturar. I us convidem a conèixer aquestes terres. En bona mesura i per molts motius imprescindibles. Us hi espera Moncada i la memòria col·lectiva.
LITERATURA EN XARXA 